
MARC RICŌS - THE CHILD LLETRES (traducció)
1. The Child
Somrient sol a aquesta fotografia
Miro les estrelles i veig
Un nen innocent
Prístí i lliure
Feliç de ser
La tristesa no sembla existir per a ell
I no sé si és l'experiència, si és la vida o si és la mort
Però l'emoció que sento no és la mateixa que ahir
A mesura que envelleixo, el meu cor es fa més fred, batega més feble, sense propòsit
On és aquell nen que un dia va ser feliç?
Em retrobaré mai?
2. Photograph
Nostàlgia del passat
Buscant el nen
No sóc el que segueix al diable
Potser només sóc tossut o potser només sóc odiós
Tu et veus tan famós i tan guai
Però només veig que ets addicte, t’han enganyat
Tossut, no m’ho puc permetre
Una ovella negra mai torna enrere
Sóc un raret i m’encanta
I un descarriat creix la seva pell dura
Les llàgrimes llisquen per la meva cara
Jutjant qui sóc
Per què pot ser tan difícil fer el que està escrit al teu cor?
Volant alt fins a ell
Caient de nou a la terra
Ajuda’m a trencar aquest silenci
Dóna’m guia
Dóna’m força
Però vaig veure la teva fotografia i vaig sentir una flama dins del meu cor
Has estat fora massa temps, et necessito aquí, et necessito a casa
Recordo tot allò per què somreies, i no ho deixaré anar
No ho deixaré anar
3. Under the Rain
Ei, amiga meu, sóc jo
Hem viatjat pels focs i pels mars
Hem somrigut
Hem plorat
Hem estat cercant l’amor i aquí estem
Cops durs
La vida real
Hem caigut a terra però sempre ens hem aixecat
Ara agafa’m la mà
I com nens jugarem i ballarem sota la pluja
Com nens jugarem i ballarem sota la pluja
Com nens jugarem i ballarem
Noi, tots dos sabem que és dur
Quan l’amor pot fer tant de mal com fer-te volar
Crema
És difícil
Però deixar el teu costat no està en els plans
Que se’n vagi tot a l’infern
T’estimaré, seré el teu amic fins al final
Unim les nostres mans
I com nens jugarem i ballarem sota la pluja
Com nens jugarem i ballarem sota la pluja
4. [Pause Screen]
(INSTRUMENTAL)
5. Corruption
El terra és moll, el cel amagat darrere de núvols que semblen contenir
Una il·lusió, una intenció, però la pluja no deixa de caure
Tots els sentiments, tota la tensió, s’han alliberat, sóc a terra
No puc trobar-ho, no puc guarir-me, m’he perdut darrere la porta
Estic ballant
Travessant la foscor i l’infern
Desconnectat dels sentiments que el mestre vol que sostingui
Puc veure-ho, hi sóc a dins, i veig el foc abaix
No crec en les cares atrapades darrere la porta
Estic perdut? sóc el salvador? sento dolor, em sento despert
6. m1$$47g3
Estimats amics,
Us escric per fer-vos saber les nostre peticions i per assegurar-nos que la vostra feina continüi amb l’èxit esperat.
Les presents iniciatives estan sent impressionants, però tot i així, voldríem demanar un esforç encara més coordinat i agressiu per aconseguir els objectius amb eficàcia. És simple:
Instem a una intensificació de la distracció dels idiotes -perquè són idiotes- dels adults; mitjançant les xarxes socials, tele, contingut, etc.
Aquestes eines estan demostrant ser eficients per atontar-los.
Si us plau, voldríem demanar que us centressiu en la creació de contingut adictiu, que els manipuli, que els mantingui absorts, creant notícies superficials, i si poguéssim, polaritzants, polèmiques, sense sentit. Volem reduïr encara més el temps i atenció dels pares, i allunyar els nens de valors que nosaltres desaprovem.
Recordeu, només falta corrompre els nens.
Volem de nou donar les gràcies, som conscients de la vostra tasca, i seguim compromesos a cooperar amb tot el que està a les nostres mans per seguir distorsionant la veritat i guiar les ments innocents cap a les nostres pròpies agendes.
7. EXPERIMENT
Intentant mantenir la cordura, intentant mantenir la cordura
En aquest joc sense fi
Intentant ignorar, intentant fingir
Que no sóc part d’aquest experiment
Odi pels febles
Odi pels vanitosos
Odi per tot el que alimenti l’algoritme
L’odi es converteix en diners
L’odi es converteix en fama, però escolta, nen
Shhh, calla mentre ens tornem bojos
Esquer per als ignorants
Guerra per als innocents
De vegades penso que visc en un puto experiment
Banys d’or per qui no ha fet res per aportar
Premis a la confiança pel que ha mentit millor
Esquer per als ignorants
Guerra per als innocents
De vegades penso que visc en un puto experiment
Diners frescos per a S-A-T-A-N
Resem a Déu mentre alimentem l’infern
Vine, acosta’t a casa meva
Deixa els teus pensaments enrere
Uneix-te al meu culte
Nosaltres, portadors de la veritat
Creadors de tot
Déus de la realitat
Nusos frescos, xoca’t el maleït cap
Voluntari per a la podridura mental
Mantingues la teva consciència lligada i bloquejada
Ment atrapada, matant per pensaments prefabricats
La teva consciència ha estat comprada
Mentre vius en una caixa de sis polzades
Tots hi estem addictes
Ho acceptis o no, hi estem obligats
I aquells que ho saben ens fan ballar com titelles
Esclaus des del peó fins al president
Amics meus, tots som rates en aquest experiment
Esquer per als ignorants
Guerra per als innocents
De vegades penso que visc en un puto experiment
Banys d’or per qui no ha fet res per aportar
Premis a la confiança pel que ha mentit millor
Esquer per als ignorants
Guerra per als innocents
De vegades penso que visc en un puto experiment
Diners frescos per a S-A-T-A-N
Resem a Déu mentre alimentem l’infern
8. Tunnel of Nostalgia
(INSTRUMENTAL)
9. Keep Playing
Continua jugant
Continua cantant
I mai et perdràs la llum
Deixa de pensar
Deixa de preocupar-te
Recorda que només ets un nen
(Sóc només un nen)
Fer-se gran
Em fa trist
Només recordo com era
Sense preocupacions
Sense problemes
Podent ser qui vulgui
Qui ens hem tornat?
Grans i forts
Però pensant en diners tot el dia
Els mòbils ens mantenen atontats
Crescuts, però ximples
Sords, no podem sentir la bateria retrunyir?
Sota l’aigua sense tu
Ets el meu secret, ets el meu combustible
I sense tu només sóc un idiota
Només sóc un nen al meu propi món
No distret de l’alegria
Sense compromís amb el mal que creix
Puc recordar com era
Només viure, aprendre i vagar
Per l’infinit, per un món sense fi
Perdut
A la foscor d’un camí
On les meves ombres s’amaguen i ploren
Només tenen enveja d’aquell nen
Que va créixer però va mantenir la lluita
Aferrant-se a tot el que un dia va tenir
Veient com tothom està tan perdut
Han perdut els seus somnis, han perdut el seu somriure
Només sóc un nen al meu propi món
No distret de l’alegria
Sense compromís amb el mal que creix
Puc recordar com era
Només viure, aprendre i vagar
Per l’infinit, per un món sense fi
10. Luz
Una estrella sota el cel
I a la meva ànima un dolç anhel
Vaig cercar la llum i als meus ulls va brillar
Et vaig donar la meva veu per volar tots dos
Ets llum en la meva foscor
Peus descalços a terra, em pessigo i no és un somni
El teu somriure, un món bell, els teus batecs tan sincers
I és puresa la paraula que acaricia la meva mirada
I és que el temps vola, i amb la teva màgia bufa el vent en aquestes ales
Ets llum en la meva foscor
Ets llum en la meva foscor
Ets llum en la meva foscor
Ets llum en la meva foscor